Els Oficis del Riu

Llauner

Llauner(imatge de google) Els llaüts eren embarcacions de poc calat i limitades dimensions, adaptades perfectament a la morfologia del  riu. S’encarregaven del transport de mercaderies per tot el recorregut del riu. La seva capacitat solia oscil·lar entre les vint i trenta tones tot i que els més habituals eren els de sis tones. El llaüts es desplaçaven per la mateixa corrent del riu, també amb la força del vent si era favorable i podien estendre les veles o be moure's amb l’ajuda d’un rem o una sirga. La sirga era una corda que anava des de l’embarcació fins a la vora del riu, estava lligada a un animal de tir tot i que antigament era la força humana la que empenyia l’embarcació aigües amunt. La tripulació del llaüt constava d’un patró i entre tres i cinc peons inclòs el “matxero” que s’encarregava de l’animal de tir. Tot i les dificultats que implicava pujar el riu amb el llaüt carregat, la documentació evidencia de manera ocasional la presencia d’aquest tipus d’embarcacions per les terres lleidatanes. Barquer Barquers(imatge de google) Des de fa molts segles no sempre s’ha disposat dels diners ni dels recursos necessaris per a la construcció d’un pont. Tot i que a la nostra ciutat des de l’època romana ha disposat del pont vell, els passos de barca han desenvolupat un paper crucial facilitant el pas de les persones i les mercaderies d’un costat a l’altre del riu. Els barquers eren les persones encarregades de les barques que passaven d’una vora a l’altra del riu, es situaven en punts estratègics del curs fluvial. Era una ofici dur i perillós, en un principi la barca havia de funcionar de sol a sol i si alguna persona ho demanava tenien l’obligació de passar-lo a l’hora que fós. L’estructura de l’embarcació consistia en la majoria de casos d'un llaüt, tot i que en alguns casos també eren de dos, sobre els quals es col·locava una plataforma. Per tal que el corrent no se l’endugués, la barca es lligava amb una sirga de cànem d’unes 80 arroves i per tracció humana, animal i posteriorment per sistemes més complexos s’anava estirant i apropant la barca fins arribar a l’altre costat. Pescador Grup de Pescadors (imatge de google) La pesca era una activitat molt comú en la població del segle passat. Els barquers, els raiers i els llaüters eren les persones que més la practicaven. Tot i que no solia donar suficient com per viure, sí que resultava un complement a la dieta de la població que la practicava. En algunes ocasions els pescadors quan tenien un bon dia i aconseguien pescar més peix del que necessitaven el venien per així tenir també un complement econòmic.Els mètodes de pesca emprats a les ribes del Segre eren el filat, la canya i les anguileres. Les espècies de peixos que solien pescar eren principalment madrilles, barbs, carpes anguiles i truites. Raier Rais(imatge de google) Els raiers representaven un ofici centenari en el que dues persones construïen un rai amb la fusta extreta del bosc i la baixaven des de l’Alt Pirineu fins a les importants serradores de la plana de Lleida, i en ocasions fins a la desembocadura del riu Ebre (Tortosa). Amb l’arribada de la tecnologia, és a dir, el transport motoritzat, es va substituir el transport amb rais per el transport per carretera (camions), i així desaparegué l’ofici dels raiers, fent-se la última baixada en rais l’any 1933. El rai esta format per tres, quatre o cinc trams, segons el cabal del riu. Quan hi ha molt cabal el rais es solien fer en menys trams ja que era molt difícil conduir-los. La temporada dels raiers solia durar de primers de maig a finals d’octubre aproximadament, coincidint amb el desgel. Conclusions: Els oficis del riu eren durs i es calia tenir molta practica per pescar fabricar els rais, per ser Barquer o Llauner eren oficis de tota la vida que alguns encara es conserven, jo crec que eren bons oficis en els quals s'esforçaven al màxim per portar diners o menjar a casa. Bibliografia: http://sostenibilitat.paeria.cat/web-del-riu-segre/el-riu-al-seu-pas-per-lleida-1/els-oficis

http://goo.gl/o2QnCf

Els éssers mitològics dels rius i deltes

L'hidra de Lerna

Hidra(Foto treta de google imatges)

En la mitologia grega, l'hidra de Lerna era un monstre aquàtic cetònic amb forma de serp. Vivia al llac de Lerna al golf de l'Argólida. Sota les seves aigües hi havia una entrada a l'Inframundo que la Hidra cuidaba.La Hidra de Lerna era una criatura similar a una serp. Aquesta bèstia aquàtica posseïa nombrosos caps. A més, comptava amb una respiració verinosa que la feia encara més perillosa.La Hidra va néixer de la unió de la Equidna-una nimfa meitat humana, meitat serp-amb el monstre Tifó-disforme de la Terra i el Tàrtar-.


Les Sirenes

Sirenes(foto treta de google imatges)

Les sirenes (a l'antic Grec vol dir "encadenat") són, actualment, essers fantàstics i mitològics originaris de l'antiga Grècia. Als Nostres dies, els sirenes són utilitzades a la literatura occidental d'històries fantàstiques.



Conclusions:
Els animals mitològics no es sap certament si existeixen o no però hi ha gent que diu haver-los vist
jo crec que podria existir un animal així ja que en las profunditats no hem arribat.

Bibliografia:
http://classicsalaromana.blogspot.com.es/2012/03/les-sirenes-i-una-de-les-seves.html
http://tmijoanot.blogspot.com.es/2009/01/el-mito-de-la-hidra.html

TRADICIONS I COSTUMS: ELS RAIS

ELS RAIS

Durant moltes desenes d'anys, els homes es van dedicar a fer baixar fusta pel Segre, per portar-la cap a les terres del sud, anant a buscar l'Ebre feien servir els rius com a via de transport, i la fusta, lligada cada biga a una altra, formava una plataforma anomenada rai. Els homes raiers eren un forts treballadors i rarajar era un ofici que exigeix temperament, força i esperit de lluita, ja que les condicions de la seva feina eren dures i fins a cert punt perilloses.

Per entendre que els raiers portaven la fusta del Segre fins avall, fins a Lleida i fins a Tortosa, molt més que fusta transportada amb saviesa; portaven, també, un cos viu, el rai, que amb ells al damunt formava una de les imatges més autèntiques de les esdevingudes al llarg dels segles en contrades de muntanya.

Raiers baixant pel Segre

Els rais i els raiers es van acabar als anys trenta, quan, per una banda, el transport amb camions va començar a ser una realitat i d"altra, degut a la construcció de grans embassaments, barreres infranquejables tant per l'aigua amansida com per l'alt graó de les preses.

http://www.raiersdecolldenargo.com/historia.php 

Raiers en l'actcualitat

Avui en dia es fan trobades de raiers i baixen per diferents rius de la província de Catalunya, els dies i les trobades varien segons les costums de les organitzacions o pobles de les comarques, també pots fer-te soci de diferents associacions raiers de Catalunya.