Cinema: Fitzcarraldo (1982)

Sinopsis

Brian Fitzgerald "Fitzcarraldo", un excèntric i megalòman home de negocis obsessionat amb l'òpera, ha anat perdent el seu prestigi i la seva fortuna en absurdes empreses sense futur. El seu últim projecte consisteix a construir un teatre d'òpera en un poblat peruà a la vora del Amazones; per aconseguir el capital necessari per finançar tan magna empresa es dedica al comerç del cautxú. El seu extravagant pla exigeix ​​treure del riu un gran vaixell fluvial i transportar fins al cim d'una muntanya.

Portada de la pel·licula

Werner Herzog    

Durant tota la seva carrera ha sigut diferentes coses com: director, guionista o productor. Ha estudiat la història, la literatura i el teatre, però no ha acabat. Va fundar la seva pròpia companyia de producció el 1963. Ha estat escenari de diverses òperes, a més d'altres a Bayreuth, Alemanya, i en la Scala de Milà a Itàlia. Herzog ha guanyat nombrosos premis nacionals i internacionals per les seves pel·lícules.

               Werner Herzog  

Repartiment

Klaus Kinski...Brian Sweeney Fitzgerald - 'Fitzcarraldo'

Claudia Cardinale ...Molly

José Lewgoy ...Don Aquilino

Miguel Ángel Fuentes ...Cholo

Paul Hittscher ...Capità (Orinoco Paul)

Huerequeque Enrique Bohorquez ...Huerequeque (Cuiner)

Grande Otelo ...Mestre de l’estació

Peter Berling ...Director d’Opera

David Pérez Espinosa ...Cap dels indis Campa

Milton Nascimento ...Blackman a la casa de l’Opera

Ruy Polanah ...Rubber Baron

Salvador Godínez...Vell missioner

Dieter Milz ... Jove missiones

William Rose ...Notari

Fitxa técnica

Títol original: Fitzcarraldo

Any: 1982

Durada: 157 min.

País: Alemanya de l'Oest (RFA)

Director: Werner Herzog

Guió: Werner Herzog

Música: Popol Vuh

Fotografia:Thomas Mauch

Trailer

Opinió personal

Es una pel·lícula que en general agrada molt a la gent per el caracteristic i extrany protagonista que té la historia, també per la seva impresionant realitat que es mostra en tots els escenaris tant com en totes les posades en escena i amb un gran guió. 

Bibliografia

Werner Herzog - Biography - IMDb

Fitzcarraldo (1982) - FilmAffinity

Fitzcarraldo (1982) - IMDb

Cinema: La Selva Esmeralda

The Emerald Forest (traduït a Espanya com La selva esmeralda) és una pel·lícula de 1985 dirigida per John Boorman. la pel·licula esta basada en fets reals i se situa en l'Amazònia de brasil.

Sinopsis
El fill d'un enginyer americà que està construint una presa a la selva amazònica, desapareix en la jungla sense deixar rastre. El seu pare, convençut que ha estat raptat per una tribu indígena, el busca durant anys. 
La pelicula retracta perfectament la vida de les tribus indigenes i totes les tradicions que s'han anat mantenint durant tants i tants anys.
Es una pel·licula feta el 1985 de generes d'Aventura, Drama i Naturalesa.

Director: John Boorman 
(Shepperton, Surrey, Anglaterra, 18 de gener de 1933). Es un director reconegut per les seves pel·licules relacionades en el contrast entre la naturalesa i la civilització. També va presentar una sèrie per a la televisió i Catch Us If You Can (1965)

John Boorman en una filmació

Curiositats
Sabies que el noi (Tommy, fill del protagonista) es el fill del director?
Sabies que la pel·licula està basada en un fet real extreta de la revista Los Angeles Times, que consistia en el segrest del fill de un treballador de Perú?

Repartiment:

• Powers Boothe: Bill Markham.
• Meg Foster: Jean Markham.
• Yara Vaneau: Heather.
• William Rodriguez: Tommy 
• Estee Chandler: Heather Markham.
• Charley Boorman: Tomme.
• Dira Paes: Kachiri.
• Eduardo Conde: Werner.
• Ariel Coelho: Padre Leduc.
• Peter Marinker: Perreira.
• Mario Borges: Costa.
• Átila Iório: Comerciante.
• Gabriel Archanjo: Guardaespaldas.
• Gracindo Júnior: Carlos.
• Arthur Muhlenberg: Rico.

Portada de la Pel·licula
TRAILER

LA QUIMERA D'OR (CHARLES CHAPLIN)

CHARLES CHAPLIN



Sir Charles Spencer Chaplin, KBE (Londres, 

16 d'abril de 1889 - Corsier-sur-Vevey, 25 de desembre de 
1977), conegut com a
 Charles Chaplin,va ser actor, compositor, productor i director de cinema. Està considerat com un dels millors mims i pallassos de la història del cinema. Actuava, dirigia, escrivia els guions, componia la música i produïa les seves pròpies pel·lícules. 
Chaplin fou una de les personalitats més creatives de l'època del cinema mut i va influir molt en altres actors. La seva vida artística va durar més de 65 anys, des dels escenaris victorians i els music hall britànics quan era un artista jove, fins a gairebé la seva mort a l'edat de vuitanta-vuit anys. La seva vida va tenir molts alts i baixos, movent-se entre l'adulació i la controvèrsia.
Una de les seves principals pel·lícules va ser The Gold Rush.

PEL·LÍCULA

Pel·lícula sobre un solitari buscador d'or que arriba a Alaska en busca d'una gran fortuna d'or. Però de cop i volta s'aixeca una gran tempesta de neu i el portarà a refugiar-se en una cabanya d'un bandit on tindrà una sèrie de còmiques successions.
(La pel·lícula va ser reestrenada en 1942 en versió sonora.)
OPINIÓ:
La quimera d'or és en resum una pel·lícula molt recomanable per a tota la família, ja que presenta un personatge únic que en molts passos ha estat copiat, encara que mai igualat,Charles Chaplin. 
La escena més famosa de la pel·lícula quan el nostre protagonista comença a menjar-se una sabata amb claus com si fos un pollastre, induït per la bogeria.


Director: Charlie Chaplin
Títol original: The Gold Rush
Títol en Català: La Quimera d'Or

CLICAR PER VEURE FONT D'INFORMACIÓ I IMATGE

TRÁILER

LA QUIMERA D'OR (LLIBRE)

Les gelades terres d'Alaska són l'escenari d'una lluita suprema on l'home és capaç d'afrontar els més durs extrems. La febre d'or va fer que innombrables aventurers emprenguéssin una de les últimes gestes en la conquesta de la terra. Així, a El silenci blanc, Kidd va assumir la mort d'un company en una salvatge fugida de la neu. La generositat necessària per a la supervivència quedarà reflectida en els inútils i degradats Weatherbee i Cuthfert d'En un país llunyà. L'avarícia és el tema de L'home de la cicatriu. Però davant els pobres sentiments contrasta l'exemple de Koskoosh en Llei de vida o el de Bill i Kink en Massa or. En Amor a la vida es tracta de la lluita per la supervivència i en L'inesperat de la capacitat d'adaptació. A La foguera i El burlat el tema dominant és l'acceptació estoica i valent de la mort.