Els diferents trams d'un riu

ELS DIFERENTS TRAMS D'UN RIU

Un riu és un corrent d’aigua que va a parar a un altre riu o mar, i es pot formar a partir d’una deu, d’una gelera que es desglaça o de les aigües d’un llac.

Els territoris que per mitjà de torrents, barrancs, rierols i fons aporten les aigües a un mateix riu formen la conca d’aquest riu.

El curs d’un riu el podem dividir en tres parts:

· Curs alt

· Curs mitjà

· Curs baix.

 Curs alt





curs alt

A la zona alta de les muntanyes és on es formen els rius amb les aigües de la pluja, del desglaç de la neu, o amb les aigües subterrànies (fonts, deus, etc.).

 

En aquest tram, els rius no porten gaire aigua, però el corrent és ràpid perquè l’aigua ha de baixar grans pendents.

La força de l’aigua erosiona el terreny, arrenca pedres, terres i altres materials que el riu anirà transportant al llarg del seu recorregut fins arribar a la desembocadura.

 

Curs mitjà



curs mitja

Quan els rius arriben a les zones planes solen tenir més cabal, és a dir, acostumen a portar més aigua que en el curs alt, perquè al llarg del recorregut els rius han anat reben les aigües de torrents, de rierols i d’altres rius (afluents).

 El cabal d’un riu be determinat bàsicament per dos factors:

· L’extensió de la seva conca: els rius que tenen més cabal són els que reben les aigües d’un territori molt extens.

 · L’època de l’any: els rius porten més aigua durant les èpoques de pluja i de desglaç de la neu.

 

Curs baix

curs baix

         És el tram del riu que recorre les terres pròximes a la costa i abans de desembocar al mar. Les aigües tenen poca força i dipositen a la desembocadura els materials que han arrencat en el curs alt i que han transportat al llarg del curs mitjà.

Bibliografia: la meva font d'informació principal ha estat http://goo.gl/AHNJn5

 

        

L'Arquitectura : Canals

CANALS

Canal d'Amsterdam

Un canal es una obra destinada a conduir aigua derivada dels rius, torrent, llacs naturals o d’aigües subterrànies per  finalitats diverses mitjançant una captació adequada.

Un canal en definitiva es una via navegable construïda generalment per excavació del terreny i posteriorment oberta a la navegació gracies al treball de dragatge.

El dragatge es l’operació que consisteix en extreure materials del fons del mar.

cases flotants dels canals

Els canals d’aigua dolça com per exemple el de la ciutat d’Amsterdam s’anomenen fluvials.

ELS CANALS D'AMSTERDAM

La longitud total dels canals d'amsterdam es de 75 kilometres al llargs del quals hi ha més de 1000 ponts. On també hi viuen milers de families amb més de 2500 cases flotants.

La fromació dels Deltes

Formació dels Deltes

La formació del Delta és producte de les condicions adequades: un riu prou cabalós com l'Ebre, que arrossega els al·luvions d'una extensa conca, i un mar relativament tranquil com el Mediterrani, amb una zona litoral de gran plataforma continental.

La distribució dels sediments -sorres, argiles i llims- i l'abundància i salinitat d'aigües dolces, salades i salobres, ja siguin freàtiques o superficials, configuren un mosaic de condicions físiques diferents que ocasionen una gran variació d'ambients i ecosistemes.

A aquestes condicions naturals, cal afegir-hi  la influència de l'home creant ambients humanitzats com les salines i, especialment, els arrossars, que inunden amb aigua dolça el 80% de la plana deltaica a l'estiu i en modifiquen la dinàmica hidrològica.

El fet de la formació de deltes es molt dificil, perquè hi ha moltes característiques que s'han de donar perque es facin possible, a més es un procés molt llarg, tarda milers d'anys.

Delta de l'Ebre

Els principals deltes, del món, els més importants segons la fase en que es troben són:

-El delta de l'Ebre
-El delta del Nil 

-El delta del Danubi

-El delta del Mississipí.                           

Font d'informació principal

bibliografia: 

la meva font d'informació principal a sigut http://goo.gl/qSC2L

PINTURA: el Romanticisme

David Caspar Friedrich

Friedrich va ser el fill d'un fabricant de veles . Va rebre les seves primeres lliçons en l'art d'un mestre de dibuixos a la seva ciutat natal. En 1794 Friedrich es va traslladar a Copenhaguen per continuar els seus estudis a l'Acadèmia de Belles Arts. La influència de l'obra de pintors danesos com Jens Juel i Nicolai Abraham Abilgaard es pot apreciar en tota la seva obra. Després de quatre anys d'aprenentatge i un breu període a Berlín, Friedrich es va instal · lar a Dresden, on es va matricular a l'Acadèmia. En 1799 exposa la seva obra allà per primera vegada i des de llavors presenta regularment les seves pintures a l'Acadèmia fins 1838. El 1808 va pintar el seu cèlebre creu de les muntanyes com el retaule per a l'església de Tetschen (Gemäldegalerie, Dresden). El treball de Friedrich va provocar violentes crítiques i va generar un debat polèmic com el seu ús del paisatge com el motiu principal d'una obra devocional es va considerar inadequat. A més, creu de les muntanyes és una de les primeres olis de Friedrich com havia centrat anteriorment en gran part en dibuix. El 1810 la casa reial de Prússia va adquirir dos de les seves pintures, Monjo a la vora del mar i abat al Bosc de Roure (tant Nationalgalerie, Berlín). El 12 de novembre d'aquest any l'artista va ser triat membre de l'Acadèmia de Berlín, seguida de l'Acadèmia de Dresden sis anys després. Durant aquest període Friedrich va viatjar sense parar, buscant el contacte de primera mà amb la natura i tornar a la seva regió natal en nombroses ocasions. Durant aquests viatges va realitzar nombrosos dibuixos i esbossos de la vida en els seus quaderns, que va proporcionar les bases per les seves pintures. Al voltant de 1818 Friedrich va pintar El vaixell de navegació (Hermitage, Sant Petersburg), seguit per dos homes mirant la lluna, 1819 (Gemäldegalerie, Dresden), i la Lluna s'aixeca sobre el mar de 1822 (Nationalgalerie, Berlín). Aquest període es va produir un canvi en l'estil de l'artista com les seves composicions es van tornar menys simètrica i col · loquen un nou èmfasi en les figures, representat generalment en parells. El 1835 Friedrich va tenir un atac d'apoplexia que el va obligar a abandonar la pintura, encara que va seguir produint dibuixos sèpia i aquarel · les. Una de les seves obres mestres, Les Edats de l'Home (Leipzig), data de poc abans de la seva malaltia. Friedrich va morir el 7 de maig 1840.

L'estiu 

Aquesta obra de Friedrich representa es un bonic paisatge a la vora d'un riu.

En la pintura de l'época romántica gairebe sempre esta molt present el paisatge  

L' Estiu

LA QUIMERA D'OR (CHARLES CHAPLIN)

CHARLES CHAPLIN



Sir Charles Spencer Chaplin, KBE (Londres, 

16 d'abril de 1889 - Corsier-sur-Vevey, 25 de desembre de 
1977), conegut com a
 Charles Chaplin,va ser actor, compositor, productor i director de cinema. Està considerat com un dels millors mims i pallassos de la història del cinema. Actuava, dirigia, escrivia els guions, componia la música i produïa les seves pròpies pel·lícules. 
Chaplin fou una de les personalitats més creatives de l'època del cinema mut i va influir molt en altres actors. La seva vida artística va durar més de 65 anys, des dels escenaris victorians i els music hall britànics quan era un artista jove, fins a gairebé la seva mort a l'edat de vuitanta-vuit anys. La seva vida va tenir molts alts i baixos, movent-se entre l'adulació i la controvèrsia.
Una de les seves principals pel·lícules va ser The Gold Rush.

PEL·LÍCULA

Pel·lícula sobre un solitari buscador d'or que arriba a Alaska en busca d'una gran fortuna d'or. Però de cop i volta s'aixeca una gran tempesta de neu i el portarà a refugiar-se en una cabanya d'un bandit on tindrà una sèrie de còmiques successions.
(La pel·lícula va ser reestrenada en 1942 en versió sonora.)
OPINIÓ:
La quimera d'or és en resum una pel·lícula molt recomanable per a tota la família, ja que presenta un personatge únic que en molts passos ha estat copiat, encara que mai igualat,Charles Chaplin. 
La escena més famosa de la pel·lícula quan el nostre protagonista comença a menjar-se una sabata amb claus com si fos un pollastre, induït per la bogeria.


Director: Charlie Chaplin
Títol original: The Gold Rush
Títol en Català: La Quimera d'Or

CLICAR PER VEURE FONT D'INFORMACIÓ I IMATGE

TRÁILER

LA QUIMERA D'OR (LLIBRE)

Les gelades terres d'Alaska són l'escenari d'una lluita suprema on l'home és capaç d'afrontar els més durs extrems. La febre d'or va fer que innombrables aventurers emprenguéssin una de les últimes gestes en la conquesta de la terra. Així, a El silenci blanc, Kidd va assumir la mort d'un company en una salvatge fugida de la neu. La generositat necessària per a la supervivència quedarà reflectida en els inútils i degradats Weatherbee i Cuthfert d'En un país llunyà. L'avarícia és el tema de L'home de la cicatriu. Però davant els pobres sentiments contrasta l'exemple de Koskoosh en Llei de vida o el de Bill i Kink en Massa or. En Amor a la vida es tracta de la lluita per la supervivència i en L'inesperat de la capacitat d'adaptació. A La foguera i El burlat el tema dominant és l'acceptació estoica i valent de la mort.