Els Oficis del Riu

Llauner

Llauner(imatge de google) Els llaüts eren embarcacions de poc calat i limitades dimensions, adaptades perfectament a la morfologia del  riu. S’encarregaven del transport de mercaderies per tot el recorregut del riu. La seva capacitat solia oscil·lar entre les vint i trenta tones tot i que els més habituals eren els de sis tones. El llaüts es desplaçaven per la mateixa corrent del riu, també amb la força del vent si era favorable i podien estendre les veles o be moure's amb l’ajuda d’un rem o una sirga. La sirga era una corda que anava des de l’embarcació fins a la vora del riu, estava lligada a un animal de tir tot i que antigament era la força humana la que empenyia l’embarcació aigües amunt. La tripulació del llaüt constava d’un patró i entre tres i cinc peons inclòs el “matxero” que s’encarregava de l’animal de tir. Tot i les dificultats que implicava pujar el riu amb el llaüt carregat, la documentació evidencia de manera ocasional la presencia d’aquest tipus d’embarcacions per les terres lleidatanes. Barquer Barquers(imatge de google) Des de fa molts segles no sempre s’ha disposat dels diners ni dels recursos necessaris per a la construcció d’un pont. Tot i que a la nostra ciutat des de l’època romana ha disposat del pont vell, els passos de barca han desenvolupat un paper crucial facilitant el pas de les persones i les mercaderies d’un costat a l’altre del riu. Els barquers eren les persones encarregades de les barques que passaven d’una vora a l’altra del riu, es situaven en punts estratègics del curs fluvial. Era una ofici dur i perillós, en un principi la barca havia de funcionar de sol a sol i si alguna persona ho demanava tenien l’obligació de passar-lo a l’hora que fós. L’estructura de l’embarcació consistia en la majoria de casos d'un llaüt, tot i que en alguns casos també eren de dos, sobre els quals es col·locava una plataforma. Per tal que el corrent no se l’endugués, la barca es lligava amb una sirga de cànem d’unes 80 arroves i per tracció humana, animal i posteriorment per sistemes més complexos s’anava estirant i apropant la barca fins arribar a l’altre costat. Pescador Grup de Pescadors (imatge de google) La pesca era una activitat molt comú en la població del segle passat. Els barquers, els raiers i els llaüters eren les persones que més la practicaven. Tot i que no solia donar suficient com per viure, sí que resultava un complement a la dieta de la població que la practicava. En algunes ocasions els pescadors quan tenien un bon dia i aconseguien pescar més peix del que necessitaven el venien per així tenir també un complement econòmic.Els mètodes de pesca emprats a les ribes del Segre eren el filat, la canya i les anguileres. Les espècies de peixos que solien pescar eren principalment madrilles, barbs, carpes anguiles i truites. Raier Rais(imatge de google) Els raiers representaven un ofici centenari en el que dues persones construïen un rai amb la fusta extreta del bosc i la baixaven des de l’Alt Pirineu fins a les importants serradores de la plana de Lleida, i en ocasions fins a la desembocadura del riu Ebre (Tortosa). Amb l’arribada de la tecnologia, és a dir, el transport motoritzat, es va substituir el transport amb rais per el transport per carretera (camions), i així desaparegué l’ofici dels raiers, fent-se la última baixada en rais l’any 1933. El rai esta format per tres, quatre o cinc trams, segons el cabal del riu. Quan hi ha molt cabal el rais es solien fer en menys trams ja que era molt difícil conduir-los. La temporada dels raiers solia durar de primers de maig a finals d’octubre aproximadament, coincidint amb el desgel. Conclusions: Els oficis del riu eren durs i es calia tenir molta practica per pescar fabricar els rais, per ser Barquer o Llauner eren oficis de tota la vida que alguns encara es conserven, jo crec que eren bons oficis en els quals s'esforçaven al màxim per portar diners o menjar a casa. Bibliografia: http://sostenibilitat.paeria.cat/web-del-riu-segre/el-riu-al-seu-pas-per-lleida-1/els-oficis

http://goo.gl/o2QnCf

Els éssers mitològics dels rius i deltes

L'hidra de Lerna

Hidra(Foto treta de google imatges)

En la mitologia grega, l'hidra de Lerna era un monstre aquàtic cetònic amb forma de serp. Vivia al llac de Lerna al golf de l'Argólida. Sota les seves aigües hi havia una entrada a l'Inframundo que la Hidra cuidaba.La Hidra de Lerna era una criatura similar a una serp. Aquesta bèstia aquàtica posseïa nombrosos caps. A més, comptava amb una respiració verinosa que la feia encara més perillosa.La Hidra va néixer de la unió de la Equidna-una nimfa meitat humana, meitat serp-amb el monstre Tifó-disforme de la Terra i el Tàrtar-.


Les Sirenes

Sirenes(foto treta de google imatges)

Les sirenes (a l'antic Grec vol dir "encadenat") són, actualment, essers fantàstics i mitològics originaris de l'antiga Grècia. Als Nostres dies, els sirenes són utilitzades a la literatura occidental d'històries fantàstiques.



Conclusions:
Els animals mitològics no es sap certament si existeixen o no però hi ha gent que diu haver-los vist
jo crec que podria existir un animal així ja que en las profunditats no hem arribat.

Bibliografia:
http://classicsalaromana.blogspot.com.es/2012/03/les-sirenes-i-una-de-les-seves.html
http://tmijoanot.blogspot.com.es/2009/01/el-mito-de-la-hidra.html

Las aventuras de Huckleberry Finn

Autor:

(Link en la foto)

  Mark Twain  

                   

(Samuel Langhorne Clemens, Florida, EUA, 1835-Redding, aneu., 1910) Escriptor nord-americà. Aventurer incansable, va trobar en la seva pròpia vida la inspiració per a les seves obres literàries. Va créixer en Hannibal, petit poble riberenc del Mississippi. Als dotze anys va quedar orfe de pare, va abandonar els estudis i va entrar com a aprenent de tipògraf en una editorial, alhora que va començar a escriure els seus primers articles periodístics en redaccions de Filadèlfia i Saint Louis.

Llibre:

Sinopsis:

Les Aventures de Huckleberry Finn

Mark Twain va escriure aquest llibre vuit anys després que coneguéssim al personatge en Les aventures de Tom Sawyer. No és arriscat afirmar que es tracta de l'obra mestra de Twain, una obra plena d'ironia i de sa relativisme. Huck, educat en la moral de la seva època, sap que hauria de denunciar a Jim, l'esclau negre que, davant l'amenaça de ser venut, es disposa a fugir. I Huck sap que, ajudant a escapar a un negre, està «pecant», i que per aquest camí "es condemna». Però, sense haver llegit a Pascal, entén perfectament les «raons del cor», i se salta la moral en favor de l'amistat i el bon sentit. Per fortuna, la història ha donat la raó a Huck.
Personatges:
Huckleberry Finn: Personatge principal del llibre. Ell és un fill il · legítim que fuig de la seva família adoptiva per alliberar-se de la societat i la civilització. Huck és el company de Tom Sawyer, i Tom és el millor amic de Huck. Al llarg del llibre, Huck viatja pel riu Mississippi amb Jim, l'esclau de la Srta Watson. Junts tenen moltes aventures. Ells s'amaguen al llarg del riu, gairebé són assassinats per lladres en un vaixell naufragat, i coneixen dos artistes que s'anomenen a si mateixos el Rei i el Duc. Aquests dos pocavergonyes gairebé aconsegueixen que Huck i Jim siguin empastifats amb quitrà i plomes per tenir males actuacions en obres de teatre. A causa del Rei i el Duc, Huck es veu embolicat en un complot per robar els diners del Sr Wilks. Finalment, Huck se les arregla per rescatar Jim de l'esclavitud amb l'ajuda de Tom. A través del llarg temps que va passar amb Jim, i algunes de les seves altres experiències al llarg del riu, Huck revela un fort sentit d'humanitat.
Tom Sawyer: El millor amic de Huck que lliurement teixeix mentides i estima l'aventura. Ell vol que les coses siguin exactament com són en els llibres d'aventures que llegeix, i utilitza els llibres com una guia que descriu la manera correcta d'assaltar, robar i segrestar. Ell té moltes idees romàntiques, entre elles fundar una banda de lladres.
Vídua Douglas: Adopta a Huck per intentar civilitzar. La seva germana és la Srta Watson.
Srta Watson: Germana de la Viuda Douglas. Ella tracta d'ensenyar a Huck religió i com escriure.

Dades del Llibre:
Numero de pagines: 376 pagines
Llengua: Castella

Natura dels Rius i els Deltes

Fauna 
Lludriga (Lutra lutra)

El 1995 es va iniciar la reintroducció de la llúdriga al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, projecte pioner a Catalunya. Avui en dia, aquesta espècie, present habitualment a Mig de Dos Rius, ha tornat progressivament a bona part dels rius catalans. La llúdriga és un animal indicador del bon estat de conservació de l'ecosistema fluvial.

Lludriga

Granota
En anglès, són anomenades "Vietnamese Mossy Frog" i es fa molt evident el per què. Si no sabessin que això és un ull de granota, segurament confondrien a una per una mica de molsa, sobretot en el seu hàbitat, on abunda tant (i els seus a penes 7-8 cm): Habita en boscos tropicals i subtropicals on abunda l'humitat, es pot trobar prop de rius.

Vietnamese Mossy Frog

Flora

Plantes aquàtiques amb flors que creixen en llacs, llacunes, basses, pantans o rierols de corrent lent, estant usualment arrelades en el fons. Els nenúfars pertanyen a les famílies Nymphaeaceae, Cabombaceae l'ordre Nymphaeales, Nelumbonaceae l'ordre Proteales i també als gèneres Nymphoides de la família Menyanthaceae l'ordre Asterales i el gènere Hydrocleys de la família Alismataceae l'ordre Alismatales.

Nenúfars

Fongs lluminosos
A la primera foto podem veure un fong que creix en els boscos del Congo i que il · lumina el terra per les nits. Es creu que el seu objectiu és fer-se visible perquè els animals contribueixin a escampar les seves espores. A la segona foto, uns bolets que també són visibles a la nit, tot i que brillen durant tot el dia.

Fongs lluminosos

Per mes informació clicar als titols.

LA QUIMERA D'OR (CHARLES CHAPLIN)

CHARLES CHAPLIN



Sir Charles Spencer Chaplin, KBE (Londres, 

16 d'abril de 1889 - Corsier-sur-Vevey, 25 de desembre de 
1977), conegut com a
 Charles Chaplin,va ser actor, compositor, productor i director de cinema. Està considerat com un dels millors mims i pallassos de la història del cinema. Actuava, dirigia, escrivia els guions, componia la música i produïa les seves pròpies pel·lícules. 
Chaplin fou una de les personalitats més creatives de l'època del cinema mut i va influir molt en altres actors. La seva vida artística va durar més de 65 anys, des dels escenaris victorians i els music hall britànics quan era un artista jove, fins a gairebé la seva mort a l'edat de vuitanta-vuit anys. La seva vida va tenir molts alts i baixos, movent-se entre l'adulació i la controvèrsia.
Una de les seves principals pel·lícules va ser The Gold Rush.

PEL·LÍCULA

Pel·lícula sobre un solitari buscador d'or que arriba a Alaska en busca d'una gran fortuna d'or. Però de cop i volta s'aixeca una gran tempesta de neu i el portarà a refugiar-se en una cabanya d'un bandit on tindrà una sèrie de còmiques successions.
(La pel·lícula va ser reestrenada en 1942 en versió sonora.)
OPINIÓ:
La quimera d'or és en resum una pel·lícula molt recomanable per a tota la família, ja que presenta un personatge únic que en molts passos ha estat copiat, encara que mai igualat,Charles Chaplin. 
La escena més famosa de la pel·lícula quan el nostre protagonista comença a menjar-se una sabata amb claus com si fos un pollastre, induït per la bogeria.


Director: Charlie Chaplin
Títol original: The Gold Rush
Títol en Català: La Quimera d'Or

CLICAR PER VEURE FONT D'INFORMACIÓ I IMATGE

TRÁILER

LA QUIMERA D'OR (LLIBRE)

Les gelades terres d'Alaska són l'escenari d'una lluita suprema on l'home és capaç d'afrontar els més durs extrems. La febre d'or va fer que innombrables aventurers emprenguéssin una de les últimes gestes en la conquesta de la terra. Així, a El silenci blanc, Kidd va assumir la mort d'un company en una salvatge fugida de la neu. La generositat necessària per a la supervivència quedarà reflectida en els inútils i degradats Weatherbee i Cuthfert d'En un país llunyà. L'avarícia és el tema de L'home de la cicatriu. Però davant els pobres sentiments contrasta l'exemple de Koskoosh en Llei de vida o el de Bill i Kink en Massa or. En Amor a la vida es tracta de la lluita per la supervivència i en L'inesperat de la capacitat d'adaptació. A La foguera i El burlat el tema dominant és l'acceptació estoica i valent de la mort.